En defensa de l’educació pública

Demà és el primer dia de vaga a l’ensenyament, mesura de pressió engegada unitàriament pels sindicats (feia 30 anys que no es realitzava una mobilització d’aquesta envergadura) a la qual s’hi ha afegit el personal del departament, les direccions dels centres i el Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), que representa sindicats i associacions de famílies, de mestres i d’estudiants. Reivindicacions a part –de les quals en parlarem–, és revelador que tothom coincideixi en denunciar la improvisació i les actituds poc dialogants i impositives de la conselleria que dificulten el necessari consens per abordar els canvis. Si és així, no són maneres, i les maneres importen perquè obren o tanquen les portes a les negociacions. Sobre què volen tractar els mestres convocants? No només sobre el calendari escolar –la qüestió que més s’ha difós–, no només sobre la reversió de les condicions laborals retallades i l’estabilització de les plantilles (hi ha un 51% d’interinitat), sinó també, i val la pena fixar-s’hi, sobre l’augment de la inversió (ara és del 3,6% del PIB i s’hauria d’arribar al 6%), sobre la falta de dotació de plantilla que impedeix atendre adequadament l’alumnat més necessitat de suport, sobre la baixada de ràtios, sobre l’oferta de places d’FP, sobre el nou currículum que no assegura la inclusió i la igualtat de condicions dels alumnes més vulnerables, sobre la defensa de la immersió lingüística i les corresponents eines. Està en joc la qualitat de l’educació pública i la seva millora, una qüestió que afecta tota la societat. Cal parlar-ne i arribar a un bon acord.