Pànic al súper

Encara tinc a la memòria la cara de pànic d’una dona davant les prestatgeries totalment buides d’arròs, pasta i altres aliments bàsics aquest dissabte al matí en un súper, mentre amb el telèfon a la mà li anava mostrant a algun familiar el desolat panorama. “I ara què farem?”, semblava dir-li. En aquell establiment tampoc hi havia carn, ni gairebé congelats, i només hi quedaven quatre carbassons a la secció de fruita i verdura. Una massa de gent en estat de pànic, revolucionada per un àudio a les xarxes socials on un suposat camioner alertava d’un gran desabastiment, havia assaltat aquell súper i molts altres.

La meva sorpresa no era tan gran com la de la dona, però déu-n’hi-do. Sobretot en veure els prestatges ben buits. Jo no havia rebut cap àudio ni sabia res de cap suposada vaga del transport. Només m’havia alertat, feia una estona, la conversa amb un conegut que transitava cap a casa carregat amb un bon pernil. “Amb aquest ja en tindré tres al garatge. Es veu que hi haurà vaga de camioners i, amb la guerra d’Ucraïna i tot plegat, no se sap mai”, em va dir.

Ja ho veuen, n’hi ha que acaparen productes bàsics mentre que altres es preocupen que no els faltin els veritables plaers de la vida. Potser hi haurà una tercera guerra mundial, però a mi no em faltarà el pernil de gla, pensen.

Què justifica el pànic d’aquest dissabte? Després de dos anys de pandèmia, amb els preus del gas, la benzina i la llum disparats, amb una inflació galopant i amb les bombes ressonant a la llunyania, de motius en sobren. La gent, però, ja hauria de saber a hores d’ara com en són de fàcils de manipular, sobretot quan s’hi posa la dreta. Una bona solució és fer allò que aconsellava ahir en Carles Francino a TV3: abans de posar-nos a comprar compulsivament, potser cal mirar-se un moment al mirall, no fos cas que estiguem fent el ridícul.