Dièsel o gasolina?

Quan Putin va atacar Ucraïna el preu del Brent va fer un salt del 30 per cent en una setmana, de 100 a 130 dòlars. El litre de gasoil que aquell 24 de febrer podia comprar per 1,40 euros avui supera els 1,80 al mateix assortidor –ironia– low cost. Un drama per a la mobilitat, però fins aquí, ves què hi farem. El que s’escapa a tota lògica és que, si fa tres setmanes el gasoil costava de 10 a 12 cèntims menys que la gasolina de 95 octans, avui els preus siguin iguals o –més inescrutable encara– algunes distribuïdores venguin el gasoil 10 cèntims més car.

Sabem que el gasoil (a uns 85 cèntims) és més car que la gasolina (a uns 72) a la sortida de la refineria perquè exigeix més qualitat de matèria primera. I sabem que el petroli bo és cada cop més escàs i més car d’extreure. Fins ara, la gasolina era més cara pel tractament fiscal favorable al gasoil. Si els impostos i les taxes no han canviat, què motiva aquest expedient X que, a més, no totes les operadores reflectixen? Per l’oferta i la demanda local no deu ser, perquè si algun carburant va a la baixa és el gasoil, per una persecució legislativa molt discutible.

Hi ha dues respostes possibles i totes van a parar allà mateix. Busqueu la malpensada en els beneficis creixents i les retribucions dels alts directius de la banca i les energètiques. Els temps de crisi i fins i tot de guerra són també temps de bons negocis. L’altra explicació és que, davant un horitzó d’escassedat del petroli apte per extreure’n gasoil, hi hagi productors que l’acaparin, en venguin poc i a un preu alt i –novament– estiguin fent negoci extra. Més d’hora que tard sabrem si estem davant d’estratègies comercials locals o d’un fenomen global. Mentrestant, friso per saber si, ara que el preu del Brent ha tornat a caure per sota dels 100 dòlars, la baixada del litre de 1,80 euros a 1,40 euros serà tan ràpida com ho va ser l’ascens. Temo que tots sabem la resposta.