Cervell i intel·ligència artificial
Es parla molt de captar talent, de retenir-lo i d’intel·ligència artificial. Es parla de ciutats intel·ligents dissenyades tecnològicament perquè el funcionament global dels sistemes, com la circulació, la gestió energètica, les infraestructures i els altres serveis, sigui eficient. El talent emergent i la seva retenció s’aplica als joves que destaquen en un domini del coneixement. I quan es parla d’intel·ligència artificial fan referència al paper de les màquines en substitució de les persones. Però s’obliden de la neurociència, aquesta disciplina que combina moltes altres ciències entre les quals hi ha la neuropsicologia. Per exemple, la neuropsicologia ens explica la importància de la curiositat en els primers anys de vida. Cajal, Fuster i Dehaene coincideixen que tenim un greu problema en el fet que progressivament estem matant la curiositat natural que tots portem a dins. La curiositat és un dispensador de felicitat quan creem, calculem, experimentem o juguem. Sabem les raons de per què aquesta curiositat desapareix progressivament en el decurs dels anys. Les nostres instruccions, a vegades massa precises i en una única direcció, anul·len aquesta curiositat i amb això gran part del potencial cognitiu. Descobrir per un mateix el que després esdevindrà coneixement és la base del talent. El talent no emergeix tot sol, necessita intenció, voluntat, molt temps, determinació i compromís, per arribar, gràcies a la sort i a unes condicions favorables, a l’expressió de l’excel·lència.
Tots aquells que parlen d’intel·ligència o de talent, sigui per aplicar-lo a qualsevol àmbit o per potenciar-lo, han de saber com funciona el nostre cervell. El cervell actua de forma global, única, i no de forma racional i emocional per separat com llegim molt sovint. Tant és així que les emocions poden ser racionals i, per tant, educables, però també processos molt racionals poden comportar un cert descontrol emocional. No es pot captar el que desconeixem, ni retenir el que no veiem, quan ens referim al talent. Les màquines intel·ligents seran el nostre futur, probablement sí, un futur desafiant pensat sobre algoritmes que poc tenen a veure amb el simbolisme i les emocions humanes. Això és el que avui ens diferencia de les màquines i també, encara que no ho sembli, entre nosaltres, els humans presumptament intel·ligents.
