Acarnissament sobre el president
La justícia va deixar ahir vist per a sentència un segon judici contra el president de la Generalitat ja inhabilitat anteriorment: Quim Torra. Segona inhabilitació que dictarà, amb tota seguretat, el jutjat penal que s’ha fet càrrec del cas perquè Torra ja no és aforat. Altre cop per haver desobeït el Tribunal Superior de Justícia i haver mantingut al balcó del Palau de la Generalitat una pancarta amb el llaç groc i a favor dels presos polítics. El tribunal va acabar ordenant als Mossos d’Esquadra que la retiressin, tot i que per evitar la imatge per al cos policial, ho van fer els treballadors del Palau. La primera inhabilitació per desobediència va dictar-la el Suprem, en ser Torra encara president, i li havia estat requerida per la Junta Electoral Central, que l’instava a retirar la pancarta durant la campanya electoral del 2019. En va ser inhabilitat definitivament el 2020. Va ser i és un nou president de la Generalitat inhabilitat o perseguit per la justícia estatal, com els seus antecessors Puigdemont i Mas, contra els qui encara aquesta setmana el Tribunal de Comptes ha obert una nova causa.
La persecució judicial contra Torra, i també contra Puigdemont i Mas, és l’exemple que tot s’hi val contra el president de la Generalitat, sobretot si és independentista. La negativa a presentar-se al judici d’ahir pot generar sorpresa política, però no tant si es té en compte que la vista es podia celebrar sense ell i que la seva renúncia ha servit per posar de manifest, un cop més, la parcialitat dels tribunals envers l’independentisme i l’abast de la repressió. Més coherència, impossible, en el 131è president. Com es va encarregar de recordar ell mateix abans de la vista, no volia “legitimar” la “farsa” de judici. A Torra se li pot qüestionar l’oportunitat de la decisió de mantenir les pancartes al balcó que va desencadenar en unes noves eleccions autonòmiques, però com activista que sempre ha estat, cal reconèixer-li la perseverança en la denúncia de la repressió i en la desobediència del que considera injust. Dos fets que, probablement, expliquen la persecució de què és objecte.