Deixa-ho ara, Laura

Penso, presidenta Borràs, que hauria de deixar escó i càrrec. Ni vostè, ni Junts, ni la coalició de govern, ni el que en queda del 52% ni les bases de l’independentisme es mereixen passar pel que hauran de passar si vostè es manté en el càrrec. No dubto que la hi porten votada, però a hores d’ara, tant per les seves paraules com pels seus silencis estic convençut que l’han atrapat i que lleparà. Serà injust. No passa de falta administrativa i li faran llepar el que no està escrit. Plegui, la desaforaran i la causa marxarà del TSJC cap al jutjat d’instrucció que toqui. No sé si hi és a temps, però si hi és a temps ho faci. I si no hi és a temps, ho faci igualment, perquè igualment hi guanyarem tots si vostè passa a ser, per dir-ho així, una civil. El cas Juvillà ja va anar massa al límit. Molta fressa per cap endreça. I una baixada pública de guarniments a mig de la plaça, presidenta. Va nua, encara que no s’ho vegi i que els seus ni li ho diguin. Com el rei del conte. No li queda protecció. I ja es veu que és asseguda sobre una bomba de rellotgeria. Una bomba de rellotgeria que les clavegueres de l’Estat li han activat, no en dubto, però que temo que va fabricar vostè amb molta mala traça i a la vista de tothom. Ho deixi ara, presidenta. Deixa-ho ara, Laura. Encara hi tens molt a guanyar. Tu i tots. No et conec personalment i no sé de quina mida tens l’ego. Però domina’l i torna a la vida civil. Només hi tens a guanyar. Només hi tenim a guanyar. I un camí llarg.