La construcció europea
El trentè aniversari de la firma del Tractat de Maastricht dona valor al moment fundacional de la Unió Europea i el camí recorregut per arribar fins a l’actual Europa dels Vint-i-set, de la lliure circulació dins l’espai Schengen, de l’euro i el Banc Central Europeu, del Parlament d’Estrasburg o del Tribunal de Justícia de la UE. Però també arriba enmig de dues crisis, la pandèmia de la covid i la invasió russa d’Ucraïna, que mostren les fragilitats i el llarg camí que encara queda per fer en la construcció del projecte europeu. Maastricht va recollir les velles llavors del Tractat de Roma i la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i les va transformar en l’embrió d’una Europa federal, potent econòmicament i amb veu pròpia dins la comunitat internacional, que encara ha de cremar etapes abans de convertir-se en realitat. A aquell tractat primigeni, signat el 1992 per 12 països, l’han seguit d’altres (Schengen 1995, Amsterdam 1997, Niça 2001 i Lisboa 2007) que l’han desenvolupat i han afegit gruix al projecte tant pel que fa a la seva estructura institucional i competències, com pel que fa a la incorporació de nous membres.
També hi ha hagut passes enrere significatives en aquest trajecte, com ara la falta de consens amb la Constitució Europea (2007) o la pèrdua d’un soci principal amb el ‘Brexit’ (2020), però les crisis també han estat motor per fer passes endavant, amb la unió bancària arran del crac financer del 2008, l’ampliació arran de la guerra dels Balcans o els fons Next Generation després de la crisi de la covid-19. En tot cas, l’horitzó de la unitat política continua lluny. La falta de cohesió interna en qüestions com per exemple les polítiques d’immigració o la gestió de la pandèmia en són conseqüències directes, com ara l’absència d’una posició forta i influent en matèria diplomàtica i de defensa. El pròxim repte que es planteja és transformar la crisi geopolítica que Vladímir Putin ha generat a Ucraïna i les crisis humanitària i energètica que l’acompanyen en un altre factor de creixement per a la UE. Mentrestant, i en paral·lel, els estats membres de la Unió hauran de resoldre la paradoxa de ser alhora el motor i el fre a la culminació del projecte.