El voraviu
Això és eixamplar base!
És una caca d’estratègia i ens deixa tan galdosos com la taula de negociació
M’esperava reaccions, anàlisis i comentaris als percentatges de partidaris i no partidaris de la independència, però el que no podia imaginar és que sortirien a dir que la cuina no estava prou ben feta i que era allò però que no ho era tant. Que els uns pujaven menys i els altres també baixaven menys i que hi havia altres vies d’aigua al plantejament. Però deixem-ho, que com deia l’àvia Neus qui té boca s’equivoca. El que resulta estrany és que, vist l’èxit que s’està aconseguint en eixamplar la base, no surti ningú a explicar-lo, reivindicar-lo i adjudicar-lo. Perquè l’estratègia era eixamplar la base, recorden? On són ara els estrategs de l’eixamplament? A la panxa del bou, que no hi neva ni hi plou? Deuen rumiar com ho expliquen. A quin índex es deu haver de lligar l’espectacular baixada? Troben que ha estat a causa de l’encariment del megawatt hora? O és més aviat cosa que el barril Brent se n’hagi anat primer als 100 i després als 150 dòlars? No és pas que l’índex de preus al consum s’hagi disparat un 7% el que ha trastocat plans? O s’ha reculat en veure com recula també el producte interior brut? Si l’objectiu de tanta renúncia i tanta bertranada que hem viscut era eixamplar la base, com és que no l’eixamplem sinó al contrari? No serà que l’estratègia d’eixamplar la base era una caca d’estratègia que produeix els efectes contraris? Amb què quedarem més galdosos, amb aquest eixamplar o amb la taula de negociació?
