La pau no té premi

Molts barris i pobles s’estan mobilitzant aquests dies en suport d’Ucraïna. S’organitzen col·lectes d’aliments i material de primera necessitat per als refugiats, i també s’organitzen estades de nens i famílies ucraïneses en el nostre país. La societat civil ha anat un pas per davant de la diplomàcia, com també va passar en la guerra dels Balcans. Una ajuda que possiblement no sempre va ben dirigida: més que menjar, és possible que els refugiats necessitin d’urgència altres prestacions com ara material mèdic o d’higiene. I, sobretot, si es pregunta a ucraïnesos que veuen amb impotència la invasió militar del seu país, segur que molts d’ells preferirien drons i avions militars que responguin als bombardejos russos.

Ucraïna, amb totes les diferències, ens interpel·la d’alguna manera. Els catalans venim d’un procés polític molt intens, que ha sotmès a tensió les relacions amb els nostres veïns espanyols en l’àmbit institucional i també social fins a límits que les actuals generacions no coneixíem. Per sort, és clar, sense arribar als nivells de les invasions militars d’Ucraïna. I sempre amb la pau i el diàleg com a bandera. En aquest sentit, caldrà algun dia posar en relleu, o criticar si és el cas, la decisió d’aixecar el peu de l’accelerador, abaixar els braços i no defensar la república proclamada. Aquest gest, paternalista per part dels líders del procés, criticat com a irresponsable, frívol o simplement com un engany des de l’altre bàndol, va apagar dolorosament una mobilització tensa que havia arribat a un moment crític l’1 i el 3 d’octubre. El procés anava de debò. Hi havia una part de la societat molt nombrosa, mobilitzada del tot i disposada en milers de persones a fer front a la repressió de l’Estat. En l’àmbit humà, hauria tingut uns costos que algú no va voler assumir. En l’àmbit polític i històric, els independentistes ho estan pagant amb escreix. Les enquestes d’aquesta setmana així ho assenyalen. La pau té un preu molt alt, i no és tan espectacular com la guerra, i ningú no l’agraeix. Mentrestant.