L’Estat espanyol obre de bat a bat les portes a milers de refugiats ucraïnesos, víctimes d’una invasió il·legal que condemna i combat. Alhora en valida una altra, la del Marroc sobre el Sàhara del 1975. Els refugiats sahrauís malviuen expulsats als camps algerians o són ciutadans de segona sota l’ocupació marroquina. Ara esdevenen moneda de canvi del govern socialista i de Podem (quin paperot més galdós els de Díaz!) per reordenar els nous interessos d’una UE que mira al sud sota la tutela nord-americana enfortida, OTAN en mà. Sánchez juga encara amb uns tercers refugiats: els que arriben amb pasteres o a Ceuta, i que espera que el Marroc aturi. En un exercici de cinisme virtuós, cedeix al xantatge de Mohamed VI. Gran demòcrata i soci fiable. Com ho era Putin.