Ningú no neix odiant un altre

Aquesta setmana es commemora el Dia Internacional de l’Eliminació de la Discriminació Racial (21 de març) i el Dia Internacional de Record de les Víctimes d’Esclavitud i el Tràfic Transatlàntic de Persones Esclavitzades (25 de març), dues qüestions totalment connectades perquè, com va afirmar Nelson Mandela, ningú no neix odiant un altre pel color de la pell, l’origen o la religió. A odiar, a menystenir, a rebutjar, a segregar, se n’aprèn, i una de les principals escoles en aquesta matèria fou des del punt de vista històric aquell infame comerç triangular que durant quatre segles va transportar més de quinze milions d’homes i dones de les costes africanes a l’Amèrica conquerida. Sota l’eufemisme de la transacció econòmica s’hi desenvolupava un substanciós negoci negrer o despietat tràfic d’esclaus que va delmar un continent a la vegada que va afermar les bases del sistema capitalista i del model de progrés occidental que el colonialisme incrementaria. Una escola d’odi, a més de tot? Sí, perquè sota les cadenes de ferro que amarraven els captius unes altres tant o més poderoses teixides d’arrogància i desdeny subministraven la coartada moral de la dominació: els esclaus, pura mercaderia, no posseïen qualitat humana i és així que es va anar forjant la construcció intel·lectual del racisme, un llegat que encara perdura. O no és discriminació racial les diferències de tracte que Europa practica respecte a qui cerca refugi? No es dona el mateix valor a les persones, i el tenen, i les lleis l’haurien de garantir en lloc de pervertir.