opinió
La generació postcovid
Fa dues setmanes que l’epidemiòleg Oriol Mitjà va tuitejar: “La meva opinió, de no expert, és que les #tauletes_digitals són més perilloses per la canalla que les #mascaretes. Imprimeixen velocitat a la vida, els apropen a la comestibilitat i els allunyen del caràcter reflexiu i humanitari.” En aquell moment, vaig respondre el tuit dient-li que no hi veia l’efecte de trobar punts de semblança o dissemblança; en mode col·loquial, que barrejava naps i cols. També li vaig replicar que ben aviat coneixeríem els efectes de l’ús de les mascaretes en els nens tant respiratoris com sociològics, com pel que fa a la parla. I en aquest darrer efecte, els coneixements sobre el desenvolupament del llenguatge, l’observació i la meva intuïció m’apropen a la hipòtesi que els infants de 0 a 3 anys poden haver tingut un retard considerable en l’adquisició del llenguatge oral. L’aprenentatge del llenguatge és un procés que demana interacció amb l’entorn. Quan tot era “normal”, passejàvem pels carrers dels pobles i les ciutats i fèiem eixeres, gesticulacions, ganyotes, jocs... als més petits que anaven en cotxet o en braços dels pares. Si tenies una mica de gràcia els treies un somriure i connectaves amb ells. En temps de pandèmia no ha estat així: amb les mascaretes posades ens hem abstingut d’apropar-nos-hi tot guardant la distància social, i ni els hem pogut somriure ni ells ens han vist cap mena d’expressió d’alegria, de tristesa, de sorpresa... Les expressions facials són molt importants per facilitar les comunicacions i les interaccions socials, però si els paràmetres que processen l’expressió es redueixen a les celles i als ulls, restem molta informació comunicativa. I això també ha passat a les llars d’infants, perquè, tot i que l’escola ha garantit els mitjans, les educadores amb la mascareta posada han escapçat involuntàriament la comunicació als infants. Hem de tenir en compte que aprenen els sons per imitació de les expressions facials i els petits només han enregistrat una part de la comunicació. Aquesta generació ha viscut en un entorn social poc estimulador i d’aquí a poc temps llegirem investigacions que potser corroboraran la meva hipòtesi. Figues d’un altre paner, Sr. Oriol, gens comparable amb l’ús de la mascareta, són les perilloses #tauletes_digitals, de què podem parlar en un altre article, amb les oportunitats i els riscos que comporten.