Editorial

Defensar el dret al català

La decisió del govern de la Generalitat de legislar per enfortir el model d’escola catalana, la immersió lingüística i l’ús del català com a llengua vehicular en l’ensenyament, així com per donar seguretat jurídica als projectes lingüístics dels centres educatius és del tot legítima en el fons i en la forma i, a més, és molt necessària, com es desprèn de tots els estudis i enquestes que constaten la davallada en l’ús de la llengua pròpia del país també en l’àmbit educatiu. En tot cas, pot existir el dubte sobre per què no s’ha fet abans, tenint en compte que la pèrdua de presència i ús del català no és una tendència recent, com tampoc ho és l’amenaça política i jurídica a la immersió lingüística, que prové de la sentència del Tribunal Constitucional de l’any 2010 contra l’Estatut. El govern, per tant, té tot el dret a desenvolupar la llei d’educació de Catalunya (LEC) amb un decret de règim lingüístic; té el dret i l’obligació de vetllar per l’aprenentatge de les llengües basant-se en criteris pedagògics i realitats sociolingüístiques, no pas en criteris jurídics i percentatges arbitraris com els utilitzats pel TSJC per imposar el 25% de castellà vehicular a tot el sistema educatiu; per descomptat, té el dret i el deure de defensar especialment el català com a llengua pròpia, minoritària i minoritzada per la pressió legal i sociològica de l’espanyol, i òbviament té el dret i el deure de defensar la cohesió social i la igualtat d’oportunitats que el model d’immersió lingüística ha contribuït a assolir. La qüestió és si aquest decret aconseguirà aquests objectius davant l’ofensiva judicial vehiculada a través del TSJC, però orquestrada i impulsada des d’entitats i partits anticatalanistes, que treballen per dinamitar la fortalesa del català com a llengua pròpia del país i com a factor de cohesió de la societat catalana. El fracàs en aquest sentit de la LEC (2009) i de la llei Celáa (2021) i la falta de concrecions sobre el ‘com’ d’aquest nou decret alimenten l’escepticisme i conviden a prendre exemple del compromís de les famílies de Canet que batallen contra la sentència del TSJC o d’entitats com Òmnium o la Plataforma per la Llengua que planten cara i reaccionar com a societat per defensar allà on calgui el dret al català.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.