Mestres grans

Les seves alumnes la recordem, totes, amb molta estima. Era a primers dels vuitanta i cursàvem el batxillerat unificat polivalent (BUP). Per aquella època, a l’hivern, el termòmetre queia en picat a fora i també dins de les quatre parets del col·legi. I, tot i que no estava permès, a les seves classes feia la vista grossa i ens deixava encendre l’estufa de butà. Així que, entre l’ambient mig irrespirable que es creava dins d’aquell espai minúscul per a tanta adolescent i el coneixement que ens transmetia amb desbocada passió, sortíem de l’aula mig embriagades. Parlo de l’Aurora, la professora de llengua i literatura que ens va despertar el cuc per la lectura, per la comprensió lectora. En aquest cas, el seu nom va ser, per a moltes de les que l’escoltàvem amb avidesa, una promesa de la llum que s’encendria més tard. De fet, si repassem els anys d’escola o a l’institut, segur que tots identifiquem una Aurora, una mestra o un mestre que, per una raó o una altra, s’ha significat en les nostres vides. I, en dies convulsos en el món educatiu, en què és fàcil caure en el parany de veure només una cara de col·lectiu docent, la més contestatària, reivindico el paper dels mestres que, sense ser-ne conscients i de forma silent, fan de veritables guies per a molts nens i joves.