Keep calm
La immersió, dissecada
“El poder polític ha renunciat a aprofitar l’importantíssim valor cultural i econòmic que suposa la llengua castellana negant-ne el caràcter de llengua pròpia de molts catalans (la cursiva és meva).” Fa disset anys un grup d’intel·lectuals espanyolistes va fer públic el que es va anomenar “Manifest del Taxidermista”, en què es reclamava la fundació d’un nou partit polític que trenqués els consensos nacionals a Catalunya, especialment els que tenien a veure amb la identitat i, sobretot, amb la llengua.
En menys d’un any, aquest partit ja estava creat. D’entrada, va adoptar l’aspecte d’una versió anticatalanista del PSC, que era d’on provenien la major part dels intel·lectuals del manifest fundacional. Una mà de pintura socialdemòcrata que va saltar en poc temps, fins convertir-se en el “Podemos de dretes” que es reclamava, amb insistència, des de l’Ibex. Ciutadans va convertir-se en la força de xoc contra l’independentisme, autovictimitzant-se i gesticulant teatralment per als mitjans de Madrid, que sempre tenien a mà la catifa vermella i el guant de seda per a aquells camorristes que intimidaven i provocaven les persones que s’atrevien a protestar contra la repressió.
Però tan aviat com els partits independentistes van anar tornant a la cleda autonòmica, el partit anava quedant obsolet. La insolència dels seus dirigents molestava des de l’Ibex fins al PP i aquí es va acabar la seva funció. Finalment, n’hi ha hagut prou que el PSC hagi forçat el punt final de la immersió lingüística perquè Ciutadans hagi perdut les últimes posicions. He dit perdut? No. Amb el castellà –ara sí, explícitament– com a llengua vehicular a l’escola catalana i TV3 a l’abast dels pactes del PSC, aquells taxidermistes han aconseguit els objectius que s’havien proposat. La immersió lingüística i els mitjans de comunicació públics d’aquest país acabaran dissecats dins la vitrina d’algun museu antropològic de Madrid.