Porta a porta

Aquests últims mesos s’ha començat a aplicar el sistema de recollida de deixalles porta a porta en diversos municipis del Gironès, en el que segurament és la maniobra més extensa de canvis d’hàbits sincronitzats des que el 2011 es va prohibir fumar en qualsevol espai d’ús col·lectiu. Milers de famílies han hagut de fer lloc als cubells que són necessaris per separar la brossa com cal: orgànic, rebuig, paper, vidre i envasos. I milers de neveres han ampliat la seva decoració habitual amb l’imant del recordatori amb les dates en què cal deixar al portal cada tipus de bossa. Com és lògic, malgrat els esforços de l’administració per fer entendre que aquesta és la millor manera perquè tothom recicli, a molta gent li resulta complicat el canvi. Entre els més crítics prolifera el sentiment de sentir-se controlats o veure coartada la seva llibertat de desfer-se de la brossa com i quan vulguin. “Si ja pago l’impost de les bassures, per què em compliquen la vida?”, pregunten. Fa falta més pedagogia per fer entendre que el de la brossa és un problema molt greu, que no desapareix amb el simple gest de dipositar la bossa en un contenidor. S’ha de prendre consciència que cal reduir al mínim tot allò que és resta, perquè aquesta fracció és la que acaba en abocadors i incineradores, i contamina el medi ambient. A més, separant millor el paper, el vidre, i sobretot els envasos, es fa més fàcil que els productors que han generat aquests materials es responsabilitzin del seu reciclatge. El porta a porta, en definitiva, permet augmentar de manera espectacular la recollida selectiva. I en situacions normals també resulta molt més còmode que haver de traginar la brossa pel carrer. Ara bé, planteja alguns problemes que ja estan detectant. Què passa si treballes i no pots deixar la brossa al portal quan toca? Què passa si marxes de cap de setmana i just aquell divendres no hi ha recollida i has de deixar la brossa a casa tots els dies? Què passa si durant les vacances algun espavilat detecta que si no hi ha les galledes al portal la casa deu ser buida? Què passa quan plou i els cubells queden oberts i plens d’aigua? Què passa amb els embolcalls de peix, que de seguida fan pudor? Què passa amb els bolquers? Preguntes que ens anirem fem tots i que haurem d’intentar resoldre perquè la recollida selectiva ja no és una opció, sinó una obligació envers el medi ambient.