Veritat incòmoda

Antonio Turiel, investigador del CSIC expert en recursos energètics i entrevistat diumenge per aquest diari, diu les coses que sembla que ens entestem a no voler sentir. Com ara la urgència de canviar el nostre model de producció i consum, o, dit d’una altra manera, de transformar el capitalisme. La qüestió torna a debat ara que la guerra d’Ucraïna ha provocat aquest xoc energètic que ha fet disparar els preus de la llum i el combustible i que amenaça de derivar en una perillosa crisi alimentària. Però ja fa anys que els experts avisen que, sense un decreixement, el nostre model social i econòmic –basat en la depredació d’uns recursos naturals limitats i generador de profundes desigualtats socials– petarà perquè no és sostenible. De fet, ja n’hem tingut més d’un, d’avís, en l’última dècada. Per exemple, quan els excessos del sistema financer ens van portar al crac del 2008, o quan la naturalesa en ensenya, any rere any, que sense descarbonització no hi ha futur per a la humanitat, o quan una pandèmia ens acaba de demostrar el poder d’un virus per paralitzar l’activitat econòmica global. Què més ha de passar perquè acceptem d’una vegada la veritat incòmoda que, sense un canvi radical en la nostra manera de viure, no ens en sortirem?