Mayol i les nuclears

Estic pendent que Imma Mayol -que, per convèncer els barcelonins que la tornin a situar a l’Ajuntament ha proposat que la capital encapçali la lluita contra el canvi climàtic- reculli el que diu el recent informe sobre la qüestió del Grup Intergovernamental de l’ONU, conegut amb les sigles IPCC. Els experts internacionals hi presenten una bateria de propostes per intentar reduir la incidència humana en l’escalfament de la Terra i... oh, sorpresa!, oh, anatema!, hi han inclòs l’impuls a l’energia nuclear, que, com se sap, no contribueix a l’efecte hivernacle.

És a dir: Nuclears, sí gràcies! Suposo que Mayol, a desgrat de considerar-se antisistema, deu estar a favor de les Nacions Unides i deu reconèixer l’autoritat dels científics de primer nivell que formen part de l’IPCC. Tanmateix, que jo sàpiga, fins ara no ha comentat res sobre l’informe, i això que cada dia l’entrevisten i reentrevisten. Potser no se’n deu haver assabentat...

Per part meva, confesso que no sé quin camí és l’encertat, però trobo que l’energia nuclear no s’ha de descartar d’entrada, sinó estudiar el seu potencial amb seriositat i evitant l’habitual pamfletisme. Per cert, tampoc se sap què pensen els ecologistes de debò sobre els biocombustibles. Ara: com que Hugo Chávez i Fidel Castro hi estan en contra, és probable que Mayol i Saura també. A més, el biocombustible el promocionen, entre d’altres, els Estats Units, que tenen grans plantacions de panotxa i volen dependre menys dels combustibles fòssils, en mans de països, com és el cas de la Veneçuela chavista, amb règims polítics gens recomanables.