No veuran créixer els fills

“Els meus fills s’adormen amb gana, si dinem ens saltem el sopar, de vegades només mengem pa, i d’altres vegades podem cuinar alguna cosa.” Es diu Ali Hassan Hadi i és el pare d’un nen i d’una nena iemenites que pateixen desnutrició i que ha relatat la seva història a Oxfam Intermon, una història que s’afegeix a la d’altres 18 milions de persones famolenques –sis de cada deu– castigades per una guerra civil de més de set anys de durada amb participació de l’Aràbia Saudita i les armes d’uns quants països occidentals. Violència, desplaçaments forçats, sequera, destrucció de cultius, augment dels preus... i ni les parts bel·ligerants volen aturar el conflicte ni la comunitat internacional és prou sensible a l’emergència humanitària que se’n deriva: menys de 15 cèntims diaris és el valor atorgat a qui no es pot mantenir. Del Iemen potser se’n parla més, però la crisi alimentària afecta tot l’Àfrica oriental. Vint-i-vuit milions d’habitants d’Etiòpia, Kenya, Somàlia i el Sudan es troben en perill de mort a causa del canvi climàtic –sequera persistent, inundacions sobtades– i de les disputes pel territori i per la supervivència. La covid ho empitjorà i la guerra a Ucraïna està marcant un punt de no retorn –són països que importen el 90% del blat d’Ucraïna i de Rússia– per a aquesta gent que es carrega les cames a coll buscant pastures i aigua, que està perdent camells, ases i cabres i que ja es fa càrrec que no veurà créixer els seus fills. El seu comiat és silenciós, invisible i accelerat. Oxfam Intermon alerta sobre una terrible catàstrofe que la inacció internacional permet.