Estem en guerra

“Si Rússia guanya la guerra no hi haurà Ucraïna i si la guanya Ucraïna hi haurà una nova Rússia.” Són paraules del ministre ucraïnès d’Afers Exteriors, Dimitri Kuleva, en començar la invasió ordenada per Vladímir Putin el 24 de febrer. Hi ha fets que marquen un canvi de rasant en la història. L’11 de setembre del 2001 caigueren les Torres Bessones de Nova York i el món s’adonà que els Estats Units eren vulnerables en el seu propi territori. Els autors materials d’aquella salvatjada moriren matant. I els impulsors de l’atac s’anaren a buscar a l’Afganistan i l’Iraq en sengles guerres que es perderen malgrat haver abatut Ussama ben Laden, el suposat cervell de la guerra santa contra els Estats Units i els valors occidentals. L’hegemonia nord-americana va ser qüestionada per la força econòmica de la Xina i, darrerament, per la gradual absència que Donald Trump va introduir en les obligacions internacionals contretes per Washington d’ençà de la Segona Guerra Mundial.

Quan tot indicava que la pugna per la supremacia global s’havia traslladat de l’Atlàntic al Pacífic, la invasió d’Ucraïna per l’exèrcit de Putin ha posat Europa altre cop al centre de la política internacional. Dos fets es poden remarcar de l’operació militar russa sobre Ucraïna. El primer és la capacitat de resistència de l’exèrcit ucraïnès i el segon és com les institucions europees i transatlàntiques han apartat les seves habituals diferències i s’han unit amb un propòsit comú d’aturar l’expansionisme militar de Rússia, que ara es concentra en una crua i brutal guerra que ha causat milers de morts i ha desplaçat 10 milions d’ucraïnesos, uns quatre milions dels quals han abandonat atemorits el país.

Ningú sap quina serà l’evolució d’una guerra que Putin pensava que seria qüestió de dies o setmanes i que no sembla que pugui acabar en mesos. La Casa Blanca tenia informació molt precisa de quines eren les intencions del Kremlin molts dies abans de la invasió. Una circumstància que indica fins a quin punt els serveis d’intel·ligència nord-americans estan infiltrats en les esferes de poder de Moscou. Aquestes mateixes fonts afirmen ara que Putin no tenia informació ni de la situació del seu exèrcit ni de la resistència activa que trobaren en envair el país. Com passa amb els autòcrates, els col·laboradors que l’envolten no gosen dir-li la veritat. Tampoc és prou conscient de les conseqüències en l’economia russa de les dures sancions decretades per Occident.

El que se’n desprèn és que l’exèrcit rus no estava preparat per a una operació d’aquesta magnitud i tampoc esperava que l’OTAN respongués, retòricament almenys, amb tanta contundència i unitat. El president Volodímir Zelenski ha guanyat fins ara la batalla del relat i Vladímir Putin apareix davant del món com una persona sense escrúpols, sense un pla elaborat i sense els efectius suficients per conquerir la capital i les principals ciutats del país. Ha causat una gran destrucció i també ha provocat que l’agermanament històric entre ucraïnesos i russos es trenqui de forma molt dolorosa per als dos pobles, que es maten de manera inútil i absurda.

La guerra serà llarga encara que es decreti un armistici o un alto el foc en els propers dies o setmanes. Les ferides i les cicatrius causades per la gratuïtat d’una invasió no es curaran durant molt de temps. Però el que potser no sabia Putin és que la invasió d’Ucraïna debilitarà el seu poder, malgrat que els índexs de popularitat siguin elevadíssims. Si no aconsegueix sotmetre, detenir o substituir Zelenski, haurà perdut l’embat i els seus col·laboradors, oligarques i generals li poden fer veure que no només ha causat un horror, sinó que ha comès un error.

Pel que fa a Europa, la guerra està causant una crisi econòmica i social amb conseqüències imprevisibles. Penso que implicarà la caiguda de més d’un govern que no podrà respondre a les exigències del poble per garantir l’accés als recursos energètics per mantenir un nivell de vida semblant al que hem tingut fins ara. L’encariment dels aliments i l’absència de materials per fer funcionar l’activitat econòmica i industrial poden provocar un descontentament social amb efectes polítics més o menys immediats. Aquesta guerra no la guanyarà ningú i tots la perdrem. Les causes per les quals s’ha declarat ja s’estudiaran i s’analitzaran detingudament. Però els efectes ja els veiem en la nostra vida ordinària. No s’ha d’oblidar que estem en guerra, encara que es lliuri a milers de quilòmetres d’aquí.