Opinió

Keep calm

Anar perdent

La mare d’Erri de Luca l’empaitava amb un picamatalassos de vímet. M’ha fet gràcia retrobar aquest estri llegint el seu darrer llibre: La volta de l’oca, on parla amb un fill imaginari de fusta com si fos Geppetto. I en aquesta conversa el vell activista d’esquerres napolità, revolucionari, membre de Lotta Continua, escalador, que després va fer de camioner per dur ajut humanitari als afectats per la guerra de Bòsnia, i que ha tastat la presó per haver-se oposat a un traçat d’alta velocitat, repassa lluites, vida i sentit. I ho fa també a través de les petites coses i el seu anecdotari vital: des d’obrir nous amb el front per fer riure la canalla fins a apreciar la llenya de l’ametller que dura molta estona al foc i que és un arbre seriós, “el primer que floreix en ple hivern i l’últim que deixa anar fruits”.

Les paraules, aquesta convenció que ens hem donat, operen en el nostre sentit personal. I quan Erri de Luca ens explica això del picamatalassos a mi em ve el que teníem per casa. I em ve l’estampa d’un matalasser ambulant a les golfes de casa, que obria els matalassos i airejava la llana fent-la volar picant amb un parell de vares. Després els havia d’embastar i recosir. I més tard veies aquell matalasser a l’entrada d’alguna altra casa. Eren temps de cases obertes, de claus a la gatera, de ritmes més assossegats, de limitacions i béns escassos. El picamatalassos feia la funció del mentrestant. Mentre no venia el matalasser, servia perquè poguéssim estovar aquell matalàs que adquiria la forma dels nostres cossos, i que n’endurien textura i gruix. L’última vegada que en vaig veure un en actiu va ser en una festa d’època en què es reproduïen oficis antics. El que no acaba de desaparèixer d’aquest món d’ahir és aquest desfici de les guerres. De Luca explica la dels seus pares, i la que va anar a veure a Bòsnia, allà on plovia foc de dalt del cel, com s’explica de Sodoma i Gomorra. Diu: “He après que la guerra és la humanitat contra ella mateixa, per voluntat d’aniquilació.” Ja és això, anar perdent oficis, llengües, vides, món.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia