El mar, actiu econòmic

En aquesta maleïda guerra que estem vivint entre Rússia i Ucraïna s’ha parlat poc de la importància econòmica que té per a Rússia la manca de costa marítima. Pel nord tot està glaçat, per l’est i l’oest tot és terra ferma i pel sud té una sortida cap al mar Negre i el Mediterrani, tot i que el pas està ple d’estrets. D’aquí la importància que van donar a quedar-se la península de Crimea i ara amb la ciutat d’Odessa. El mar com a camí comercial té una importància extraordinària. La tenia fa segles i la continua tenint ara. El transport marítim és encara el que surt a més bon preu, molt per sota del transport terrestre o l’aeri. D’aquí ve la por que ara tenen les repúbliques bàltiques i fins i tot Finlàndia. És clar que en aquest darrer cas, l’accés seria al golf de Finlàndia, que no és cap oceà i que té una porta ben estreta a nivell de Dinamarca i Suècia. Aquells països patiran i tenen raons per a fer-ho, especialment les tres petites repúbliques bàltiques, que van formar part de l’imperi rus i de l’URSS i que tenen una considerable població russòfona. Les tres repúbliques no podrien oferir la defensa que està donant Ucraïna, uns quants quilòmetres més al sud. Desconec la importància de la flota russa, però no crec que sigui gaire potent per les raons que he donat.

Una costa marítima té una importància econòmica de primer ordre. Catalunya té 300 quilòmetres de platja i de ports i n’ha tret prou profit. Quan es publiquen les estadístiques de l’Estat espanyol, en l’únic aspecte en el qual la comunitat de Catalunya guanya la de Madrid és en el moviment marítim. És evident que la diferència es mantindrà per segles i segles, sempre que Madrid no conquereixi Catalunya, cosa que em sabria molt de greu. Madrid va ser una de les dues últimes capitals europees que va tenir una autopista que la connectés amb el continent europeu. Lisboa era l’altra capital sense accés, per culpa de Madrid que li barrava el pas. Fins ben avançat el segle XIX, els ambaixadors no apreciaven gaire ser destinats a Espanya, ja que el viatge resultava molt llarg: en vaixell fins a Barcelona o Sant Sebastià i després, tres o quatre dies en diligència o un dia en ferrocarril ple de pols i fum. El tràfic aeri és el que va salvar l’aïllament de la capital d’Espanya.

L’imperi britànic es va crear gràcies en bona part perquè l’illa, que conté tres nacions –Anglaterra, Gal·les i Escòcia–, té una costa molt retallada que suposa molts quilòmetres –o milles, que en dirien ells– i que ha permès ša la Gran Bretanya tenir la flota més important del món durant molt de temps. Els països africans, asiàtics i d’Amèrica Llatina que no tenen accés al mar acostumen a ser els més pobres, sempre que no tinguin en compensació minerals valuosos, com és el cas de Bolívia, molts països de l’Àfrica Central, el Kazakhstan i el Turkmenistan, que també tenen petroli i gas.

Un dels objectius més perseguits pels russos i més defensats pels ucraïnesos són les ciutats amb port, que tenen accés al mar Negre i, després d’una llarga travessa, al Mediterrani. L’economia russa tindria un fort grau de creixement si tingués una flota important que li permetés exportar i importar la seva producció i els seus minerals.

La geografia té una rellevància extraordinària en la història de les nacions. Si fem un balanç econòmic de cadascuna d’elles, hi hauria un actiu format pels seus quilòmetres de platja i un passiu, per la manca d’accés al mar.