El voraviu
Derrotista? I ho dius tu?
Si telepredicar fos disciplina olímpica, Oriol Junqueras faria podi segur
Cada dia agafo més fred de peus quan Junqueras sermoneja. Tant és així que se’m fa molt gros aturar-me per parar l’orella i posar-hi atenció. Porta camí que el segueixi des dels refregits de premsa i m’estalvio vídeos i àudios originals. La giragonsa argumental que va fer ahir des de la trona del consell nacional del partit em va transportar a la meva adolescència a les aules de La Salle de Palamós, quan la cantarella dels frares era que no ens l’havíem de pelar perquè buidaries el dipòsit i no te’n quedaria gota quan la necessitessis per fer fills. Segons Junqueras, “ara, paradoxalment, una de les dificultats és precisament el fet que hi ha qui sembla que estigui interessat a contagiar-nos d’un esperit derrotista”, i segons diu, “els que escampen un discurs derrotista són aquells que posen fàcil la feina a aquells que ens volen derrotats”. I qui són els que escampen un discurs derrotista? Aquests dies, bàsicament dos tipus d’individus i indivídues. D’un banda, el tipus dels que surten al carrer a protestar perquè els sembla una baixada de pantalons el pacte del català. D’altra banda, el tipus dels que surten al carrer a protestar per les polítiques del Departament d’Ensenyament i la gallardia mal entesa del conseller Cambray. O sigui que són els manifestants els que posen fàcil la feina als que ens volen derrotats. Ja ho veuen, si telepredicar fos disciplina olímpica, Junqueras faria podi segur. I és ell qui assenyala derrotistes!