Que n’aprenguin

És increïble que l’independentisme no tingui encara un diagnòstic del que va passar el 2017. N’hi ha que diuen que va ser una derrota, i punt. I n’hi ha que ho qualifiquen d’una victòria que anava ben encaminada i que s’hauria pogut guanyar si els líders no haguessin frenat. És ben curiós que, si el diagnòstic és el d’una derrota, els qui fan aquest diagnòstic no hagin canviat de dalt a baix els lideratges i exhibeixin els mateixos polítics i portaveus que ens van dur a la derrota. Cal ser coherent. El Barça ha acabat renovant-se de dalt a baix un cop assumida la fi de l’era Messi i ha posat una nova junta per dirigir un projecte nou. És el més lògic. També és curiós que, entre els defensors de la suposada victòria, s’hi trobin càrrecs autonòmics que exerceixen tot obeint fil per randa allò que els diuen els tribunals espanyols. Quina gran victòria. No només no hi ha diagnòstic, sinó que tot és una improductiva batalla pel relat. Si abans CiU i ERC competien tot abanderant els uns el seny i els altres la rauxa, ara la matraca segueix però amb els instruments canviats: ERC toca el seny i Junts, la rauxa, deixant, això sí, que tot plegat sigui només música sense cap realització per mostrar. Ni els del seny ens poden ensenyar cap resultat de la seva aposta pel diàleg i pel govern sense soroll per anar ampliant la base ni els de la nova rauxa semblen disposats a desobeir quan arriba el moment de fer-ho. Aquest cap de setmana han passat dues coses interessants: Jordi Sànchez, abanderat de la rauxa més etèria i calculada de Junts, ha dit que plegarà. Aquest espai tindrà l’oportunitat de clarificar-se i mostrar si vol anar de debò cap a la confrontació. I, al Camp Nou, Joan Laporta ha anunciat un acord del Barça amb Spotify perquè la plataforma, per fi, sigui en català. El Barça ha assumit la derrota, ha actuat en conseqüència, i comença a exhibir resultats nous i astúcies renovades. Que n’aprenguin.