Liderar el país

Arran de la convocatòria del congrés de Junts per Catalunya i del to general més aviat baix que viu el país, amb notables excepcions com ara el barcelonisme, estimo positiu fer una defensa dels partits polítics, si més no en termes generals i per una seqüència lògica d’evidències: els països necessiten governs per gestionar-se. Els governs necessiten parlaments que puguin fer control d’aquests governs així com fomentar l’impuls de polítiques públiques. I, si hi ha parlaments, és bo que hi hagi partits, elements canalitzadors de les dinàmiques socials. Al govern, al Parlament i als partits independentistes els pesa el primer d’octubre. Esquerra el va abordar, més o menys, en la seva darrera conferència nacional. Per mi en fa una lectura massa derrotista. I proposa una autonomisme adaptat al moment que es passa de frenada en la reculada. Catalunya el primer d’octubre va guanyar molt de terreny. No vam assolir el control efectiu del territori per proclamar la independència, però vam guanyar terreny. Ara, per força, toca una batalla en part més defensiva però per protegir el que vam guanyar, no per recular. Junts té l’oportunitat de posar sobre la taula una interpretació de l’u d’octubre diferent de la que ha fet ERC. Amb orgull d’allò aconseguit; de prudència sense renúncies; de prestigi. Cal tenir en compte, però, que a Junts, a vegades, més que l’u d’octubre el que li pesa és la política. I en aquest congrés aquest passiu s’hauria d’endreçar. Govern, parlament i partit requereixen fer política, no només activisme. Cal un lideratge que ens digui on vol portar el país. Un lideratge solvent, sòlid, capaç de generar confiança a àmplies capes de la societat. Que els partits siguin solvents és important per al país. Que Junts l’encerti és important per al país. Per això seria recomanable que el seu debat intern fos també un diàleg amb el país: cap on el vol portar? Respondre-ho requereix gruix de pensament i coneixement del país i, sobretot, lideratge.