Sergi Pàmies

L’escriptor Sergi Pàmies va començar sentenciant amb sarcasme sobre Carod-Rovira i Bargalló, els dos màxims responsables catalans pel que fa a la Fira del Llibre de Fankfurt: “El membre que queda viu del Dúo Sacapuntas suma més talent que aquests dos junts”.

Després ha fet unes altres declaracions dient que l’havien convidat a anar-hi però ha dit que no. I que no explica els motius del seu rebuig perquè el que diria és tan gros que el podrien ficar a la presó. No em negaran que el tomba i gira de Pàmies s’assembla molt a una rebequeria infantil. A més, per què no deixa anar el que hagi de deixar anar? Això de la presó, o és una broma o una excusa de mal pagador. L’assumpte és seriós: siguem seriosos.

D’altra banda, si el que ha passat resulta escandalós fins a tal punt, el seu deure és denunciar-ho, no tirar la pedra, o la llimona, i amagar la mà. Altra cosa és si està molt enfadat i, com l’infant que brama i reparteix puntades de peu, no en sap gaire el perquè, només que està molt enfadat. El perill és que aquesta mena de posat de Pàmies pot suscitar una certa moda. I en el cas de Frankfurt, en part per culpa dels polítics, en part per culpa del gremi, en part per culpa de tots plegats, ja hem perdut molt el temps. Frankfurt no ens ho resoldrà tot, per descomptat. Ni es tracta d’això.

Ara: tampoc es pot menysprear una fira que és una ocasió d’explicar a fora qui som, d’on venim i cap on voldríem tirar. Només demano que siguem capaços de mirar una mica més enllà de la nostra circumstància personal i immediata per no malmetre nosaltres solets les oportunitats que se’ns brinden.