El Prat: ni un pas en tot l'any

Ha passat un any d’unes imatges que van fer la volta al món: els treballadors del handling d’Iberia ocupant les pistes de l’aeroport del Prat. Allò va arruïnar les vacances de molts passatgers i va donar lloc a innombrables desastres personals que no es poden compensar amb 4,5 milions d’euros en indemnitzacions.

Però passat aquest temps ja es poden extreure algunes conclusions bastant precises. La primera és que Iberia no ha assumit cap responsabilitat en aquella crisi, ni tan sols la de compensar els seus clients per un incident de tanta gravetat com el que va protagonitzar una part dels seus treballadors. La companyia, a més, segueix mantenint el mateix tracte de favor per part d’AENA i conserva intacta la possibilitat d’adjudicar-se la nova terminal Sud per a usos bàsicament turístics. A Iberia, doncs, el caos del Prat li ha sortit, si no de franc, almenys molt barat.

L’altre actor principal és l’Estat. Es digui així o es digui AENA. Ni la crisi de l’aeroport de Barcelona, ni les queixes de la societat civil catalana no han fet reconsiderar el model aeroportuari espanyol, que es basa en una fortíssima centralització concentrada en mans d’una entitat pública que ha demostrat la seva ineficiència. No hi fa res que empreses espanyoles i catalanes participin en la gestió de diversos aeroports internacionals: el govern espanyol segueix creient que AENA és un model viable quan, en realitat, no serveix per altra cosa que per inflar artificialment el volum de viatgers de Barajas.

Cal dir també que les institucions catalanes i els partits polítics amb representació a Madrid no han sabut –almenys durant aquest any– donar una resposta clara a les mancances en la gestió de l’aeroport del Prat, per més que els ho hagi exigit un amplíssim ventall de persones i entitats significatives. En aquest sentit, almenys el problema de Rodalies ha entrat, si res no es torça, en una aparent via de solució que permetrà que sigui la Generalitat qui s’ocupi de donar aquest servei als ciutadans. Però, per contra, la resistència del govern de Madrid en l’àmbit dels aeroports és de tal magnitud que no s’ha aconseguit cap avenç tangible.