El coll d’ampolla de Girona Sud

L’aixecament dels peatges a l’AP-7, ara ja vist amb certa perspectiva, no ha estat gaire bon negoci. Potser sí per a les butxaques dels que l’utilitzaven dia sí, dia també. Però no des del punt de vista de la mobilitat i la seguretat. La gratuïtat ha fet créixer exponencialment el trànsit i això ha comportat que en molts trams ja no estiguem parlant d’una via ràpida. Més enllà de l’enderroc de les casetes dels peatges, poca cosa més s’hi ha fet. La via es deteriora, els serveis no són els mateixos i els embussos són el pa de cada dia en molts sectors. Alguns són especialment preocupants, com els que es generen a diari i a diverses hores a Girona Sud. La cosa ja va més enllà del clàssic tap que es produïa a les hores punta des de feia anys. És evident que és una connexió estratègica perquè uneix Girona amb Salt, connecta amb espais comercials i industrials importants i dona accés també cap a la Costa Brava. Però ara les fileres de cotxes parats s’allarguen dins la mateixa autopista, amb el perill que això suposa en una via d’alta velocitat.

El problema està detectat i per això es va crear una comissió específica formada per diverses administracions per intentar trobar una solució, encara que sigui de forma provisional. Recordem que molt a prop s’hi ha de construir el nou Trueta i això ja comportarà la creació de nous vials i accessos en un futur. Però la descongestió d’aquest sector no pot esperar tants anys. Hi ha propostes sobre la taula per part de l’Estat (perquè encara en té la responsabilitat), però cap té un consens dels dos municipis afectats –Salt i Vilablareix– o bé generen un impacte en qüestió d’expropiacions massa complex. La realitat que tothom comparteix és que cal crear nous accessos a l’autopista –o bé ampliar-los– per evitar que tot es concentri al mateix coll d’ampolla. Per a això cal trobar un desllorigador d’alguna manera, i amb una certa celeritat –tot i que demanar rapidesa a les qüestions burocràtiques de l’administració és demanar la lluna en un cove!

Tot plegat, però, ens demostra, una vegada més, que seguim patint les conseqüències d’una mala planificació viària en territori gironí. I des de fa dècades. Amb un abandó de l’N-II per part de l’Estat, que ha volgut suplantar-ho amb pedaços i que ens ha abocat a saturar l’AP-7. I, des que és gratuïta, molt més que mai.