Els partits han de rectificar

Els mateixos que es passen la vida proclamant que cal parlar d’allò que interessa a la gent han estat incapaços de centrar aquesta campanya electoral en les qüestions que realment afecten els votants. Els discursos dels candidats a les alcaldies han quedat colgats sota una allau de declaracions genèriques dels líders dels partits, que han volgut convertir les municipals en un nou plebiscit partidista. A Espanya, el PP ha forçat el PSOE a entrar en un debat en clau de primàries. Les eleccions generals s’han de celebrar, si es compleix el calendari, el març de l’any vinent. Mariano Rajoy i José Luis Rodríguez Zapatero han aconseguit pervertir el sentit d’aquesta cita amb les urnes intentant convertir-la en un termòmetre de suport o càstig a la política del govern socialista.

A Catalunya els partits polítics tampoc no han pogut evitar el combat que ha convertit la campanya en una revàlida de les darreres eleccions al Parlament. També aquí els candidats municipals han intentat fer arribar als electors els seus missatges sense sortir-se’n del tot. La dialèctica tripartit-oposició s’ha imposat contra la lògica local.

El problema que pot implicar aquesta manera d’entendre la política municipal pot quedar ben evident en l’índex d’abstenció. Segons les xifres que fan servir els principals partits, a Barcelona, per exemple, la participació podria no arribar al 50 per cent. Al mateix temps, les enquestes també han detectat un nombre d’indecisos important.

Si aquestes previsions es compleixen, els dirigents i responsables dels partits, a Catalunya i a Espanya, haurien d’entendre d’una vegada que no poden reduir la política a una guerra desbocada de declaracions. En aquestes eleccions les forces que aspiren a governar als ajuntaments haurien d’haver centrat tota l’atenció a definir bé les alternatives que proposen. És absolutament increïble que encara en la darrera jornada electoral ETA i la il·legalització de l’esquerra abertzale s’hagin situat al centre del debat polític a Espanya. No és estrany que es detecti entre els votants fatiga i indiferència. Tant de bo que no es compleixin les previsions més pessimistes. Perquè és imprevisible que els partits rectifiquin.