Morrió de l’expressivitat

Adolescents del meu entorn m’han confessat que no es volen treure la mascareta. El motiu és que ara se’ls veurà la cara. I això significa exterioritzar les emocions i evidenciar les imperfeccions. Durant aquests dos anys, la mascareta ha estat una mena de refugi rere el qual han amagat sentiments o suposats defectes. En un moment de la vida de creixement personal i de configuració del propi caràcter, els joves reben mil i un inputs que els influencien extremadament, des de les xarxes socials fins al seu propi entorn, amb una superficialitat i crueltat, a tornes, desmesurades. La mascareta ha estat, per a molts d’ells, no només un resguard sanitari sinó també emocional. S’hi sentien còmodes i confortables i la tornada a la normalitat els està trencant els esquemes.

Molts psicòlegs ens ho han explicat al llarg d’aquests dos anys llargs de pandèmia. Un dels col·lectius que més han patit les conseqüències emocionals de les restriccions i el confinament han estat els adolescents. No només pels canvis que els ha suposat en la seva rutina diària sinó també perquè es troben en un moment clau de socialització. I els efectes d’aquest aïllament, que durant molt de temps ha estat obligat, ja es fan evidents en molts d’ells. Per això els experts han reivindicat reiteradament com a prioritat la retirada de les mascaretes a les escoles, pel benefici emocional que comporta. Perquè demostrar els sentiments no és una debilitat, sinó una necessitat. I així els ho hem de transmetre als nostres joves i infants. Per això serà molt bon senyal si a la tornada de Setmana Santa veiem a les aules moltes cares alliberades.

La mascareta ha estat un morrió de l’expressivitat i ja comença a ser hora que tots plegats ens en deslliurem. Amb tot el seny i la prudència necessaris, tenint molt present que la pandèmia no ha passat. Però la vida no s’atura i cal recuperar tots els espais d’afectivitat perduts. I, sobretot, reivindicar la diferència i la imperfecció. Que de ramats ja ho som prou.