Forcadell: vulneració de drets al TEDH

Malgrat que és més que previsible que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) acabi agrupant en una única causa els recursos que els nou presos polítics elevaran a aquest organisme, el de Carme Forcadell té unes singularitats que el fan únic des de totes les perspectives. Començant per la jurídica mateix. D’entrada, i sobretot, perquè no hi ha precedents en la doctrina que aplica el mateix TEDH de cap altre afer on l’afectat sigui el president, o presidenta, d’una cambra legislativa que hagi rebut una pena de presó, i més de tan severa com és una d’11,5 anys de presó per haver fet el que se suposa que és inherent al seu càrrec: permetre un debat polític primer i, en instància posterior, tramitar i aprovar lleis que emanen d’un mandat popular. Perquè, en essència, això és el que fa, o hauria de fer, un Parlament que es vulgui sobirà. Per tot això no és casualitat que existeixi un concepte, el de la inviolabilitat parlamentària, que protegeix de la “fiscalització judicial” les opinions expressades o els vots emesos pels diputats en compliment de la seva funció, un precepte que no cal confondre amb la impunitat però que en el cas específic de Forcadell hi ha més que sospites que ha estat vulnerat en la condemna imposada pel Suprem.

Tot plegat, més els vots particulars emesos per dos magistrats del TC criticant la duresa de la condemna a l’expresidenta del Parlament, són arguments que la seva defensa intentarà fer valer en un recorregut judicial, però, on no seran poques les pedres al camí. La més dura de pair, sens dubte, serà la del factor temps. Sigui quan sigui, i sigui quina sigui, la resolució del TEDH trigarà anys a arribar, ja que la complexitat mateixa del procediment fa que no sigui ni molts menys descartable que s’acabi derivant el cas a la Gran Sala. El primer pas, però, ja està fet. I el que està en joc és poc menys que crucial. Perquè, a banda de la restitució de la dignitat a nou represaliats, que no és poca cosa, a Europa també es jutjarà la sobirania de tot un Parlament. És a dir, poc menys que la democràcia.