Feina feta a Educació

Admiro els mestres. En públic m’he tret el barret moltes vegades en defensa del professorat, un ofici que considero fonamental per a una terra que es vulgui noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç, per dir-ho en termes d’Espriu. I encara més per a un país que, com el nostre, vol ser un sol poble en termes de Candel. Però sentia divendres els sindicats anunciant que “el tercer trimestre no serà tranquil” i em preguntava si són conscients de la incomprensió que aquesta amenaça genera en una gran part de la societat, de la desorientació que provoca el calaix de sastre de les reivindicacions d’uns sindicats que han portat molts mestres a la vaga durant cinc dies del mes de març, barrejant temes estrictament laborals (i legítims, no cal dir-ho) amb reivindicacions del conjunt del sector educatiu en termes que no comparteixen les famílies, ni els alumnes, ni part del professorat, com ara l’avançament del curs escolar. Segur que les coses es podrien fer millor, ho ha admès el mateix conseller. Segur que s’ha de trobar més pressupost i més ràpid per revertir les retallades. I segurament les reivindicacions dels sindicats ajudaran a fer que les coses es facin millor. Però, d’entrada, l’important és que les coses es facin. I el cert és que tenim un govern que ha posat fi als concerts a les escoles que segreguen per sexe, que el curs que ve reduirà les ràtios a 20 alumnes o menys per grup, que fa gratuïta l’escolarització de P2, que ha reforçat l’FP perquè els alumnes de 4t d’ESO tinguin plaça en l’àmbit professional que triïn, i que ha estat capaç d’escolaritzar més de 2.500 infants refugiats d’Ucraïna en un temps rècord. I, a més, ha canviat el calendari escolar, una mesura que majoritàriament ha estat ben rebuda.