Un conflicte que va per llarg

A mesura que es prolonga en el temps, la guerra d’Ucraïna mostra la seva cara més cruel. A la Khàrkiv arrasada per les bombes i la Mariúpol asfixiada sota un setge infernal, s’hi afegeixen ara Butxa, amb les fosses comunes i els civils executats amb les mans lligades a l’esquena, i Kramatorsk amb la massacre a la seva estació de tren. La guerra continua i sembla no tenir fi. El mateix cap de l’OTAN, Jens Stoltenberg advertia aquesta setmana als aliats que es preparin per a un conflicte bèl·lic “que pot durar mesos, fins i tot anys”.

Enmig d’aquesta constatació, sorgeixen veus als EUA que demanen pactar urgentment amb Putin per posar fi a tanta devastació i assegurar els interessos nord-americans a llarg termini. “Sense alguna mena d’acord amb el Kremlin, el resultat més probable és una guerra llarga i àrdua que Rússia acabarà guanyant igualment”, sosté l’analista polític Samuel Charap a la revista Foreign Affairs. Una guerra que no només causaria més mort i destrucció a Ucraïna, sinó que tindria també un efecte desestabilitzador sobre la Unió Europea –amb l’increment del flux de refugiats– i augmentaria el risc d’una confrontació directa entre Rússia i el bloc occidental, que, plegats, “posseeixen més del 90% de l’armament nuclear mundial”.

Les converses que tenen lloc en paral·lel als combats estan encallades. Si bé Kíiv s’obre a acceptar la seva neutralitat, Moscou insisteix a ampliar el seu domini territorial a l’est del país, condició que els ucraïnesos “no acceptaran mai”. El que planteja Charap és negociar un pacte que tingui com a objectiu garantir que Moscou no s’embranqui en una altra guerra com aquesta per mantenir la seva influència a la regió; en una futura Bielorússia, per exemple, que volgués distanciar-se del Kremlin, o a Geòrgia.

Un altra finalitat del pacte, continua Charap, seria evitar que les sancions tornessin els russos al caos dels anys 90 –“quan els EUA van arribar a la conclusió que una Rússia dèbil, incapaç de controlar el seu territori i el seu extens arsenal nuclear, representaria una greu amenaça per als interessos nord-americans”– i Moscou es convertís en un actor desestabilitzador de l’ordre global. “Si Rússia es comença a comportar com un sabotejador internacional, a la manera de Corea del Nord, podria arruïnar el que queda del sistema multilateral, incloent-hi el règim de no-proliferació nuclear i el Consell de Seguretat de l’ONU”, observa Charap, per qui l’exclusió del país del sistema financer internacional augmenta el risc de ciberatacs a entitats occidentals. Finalment, aquest pacte hauria d’ajudar a frenar la creixent dependència russa de Pequín i, en conseqüència, la consolidació d’un nou món bipolar que Washington “té tot l’interès a evitar”.