La cinquena diputació

Els que ja fa anys que hem voltat, com diria l’àvia Neus, la Seca, la Meca i la Vall d’Andorra, entenem fins a quin punt posa el dit a la nafra el president Torra quan parla de la Generalitat com la cinquena diputació. Dol, dol molt, però cada dia la realitat és més això: la Generalitat com a cinquena diputació. Tant que havíem parlat de tancar-ne quatre i n’hem obert una cinquena! S’entén bé el que diu el president Torra quan parla del problema que representa la professionalització de la política i el zoo de gripaus que s’han d’empassar i s’empassen els polítics professionals per arribar actius i rellevants al final de la seva carrera. Empatxats de gripaus acaben molts d’ells. No són els partits el problema de la política, són els professionalitzats dels partits. Per això també comparteixo amb el president Torra i Jordi Cuixart la idea dels lideratges compartits i per això també crec que una llei electoral és imprescindible i que és una vergonya que no es faci. Comparteixo amb el president Torra (amb qui dijous vaig tenir una xerrada en públic organitzada per l’ANC) que la figura del diputat de districte com tenen els anglosaxons i la figura dels referèndums continus com fan els suïssos, serien aportacions imprescindibles en la República del segle XXI. Però no serà ni una cosa ni l’altra perquè els resultats serien de mal menar pels professionals de la política. Fins i tot en l’autonomia que administrem, en la cinquena diputació.