El centralisme davant el cànon català de residus

La nova llei del govern espanyol preveu un impost homogeni per a tot l’Estat, i es carrega una iniciativa pionera de la Generalitat de Catalunya que hauria estat clau per a la recollida selectiva dels residus. Una eina que portà molts debats al món municipal i que no fou seguida per altres comunitats autonòmiques amb escassa, per no dir nul·la, sensibilitat ecològica.

Vaig assistir a la concentració que es va fer davant de la delegació del govern a Barcelona, en coherència amb la meva participació com a vocal del consell de direcció de la Junta de Residus a partir del novembre del 2001 i fins al 2008 ja com a Agència Catalana de Residus. El conseller, Felip Puig, ens proposà aprovar el programa de gestió de residus municipals de Catalunya 2001-2006. Ja es va preveure i fer un desplegament d’una fiscalitat sobre la gestió dels residus, més tard concretat en un cànon elaborat fruit de llargs estudis i negociacions que ens portaren a un gran consens entre el govern de Catalunya, les entitats municipalistes ACM i FMC i els grups parlamentaris catalans. Vull destacar el treball de persones com, ultra el conseller i els consellers successius, els senyors Joan Gaya, Pere Ribera, Manuel Hernández, la senyora Marta Lacambra, Albert Pons Valon, entre els que recordo.

Llàstima que no s’hagi pogut salvar per la manca de fermesa i pedagogia dels grups parlamentaris catalanistes a Madrid, i d’una administració catalana cada vegada més depauperada en tots els camps.