Catalanofòbia persistent

Ha sortit recentment una enquesta de l’Institut Català Internacional per la Pau que estudia la polarització política a l’Estat i que també inclou una valoració que fan els ciutadans de diverses autonomies sobre els de la resta. Tot i que hi ha conclusions sorprenents, com que els territoris amb menys polarització política són Euskadi o Catalunya i els que més, Madrid o Extremadura, trencant el mite que “el procés” o el sentiment independentista genera fractura social i política, vull centrar-me en una de les conclusions. Els catalans som els pitjor valorats per la resta de ciutadans de l’Estat, només ens valoren per sobre del 50 (sobre una escala que va del 0 al 100) els ciutadans d’Euskadi. Cap altre grup de ciutadans d’una comunitat autònoma valora per sota de 50 cap altre grup de ciutadans d’una altra comunitat, excepte als catalans.

Es podria argumentar que el procés independentista és el que ha generat aquesta manca de confiança de la resta de ciutadans cap als catalans. És ben curiós, però, que els catalans valorem per sobre de 50 la resta de ciutadans de l’Estat; quan teòricament per a l’espanyolisme els independentistes hem estat fomentant l’odi a Espanya. El que ens diuen les enquestes és el contrari, el que triomfa és l’odi a Catalunya des de la resta de l’Estat i no l’odi a Espanya des de Catalunya. En tot cas, voler donar al “procés” la culpa d’aquesta catalanofòbia és faltar a la veritat. En un estudi de 1996 amb l’enquesta del CIS titulat Identidades, actitudes y estereotipos en la España de las autonomías, de José Luis Sangrador, les conclusions són molt semblants. Els catalans estimem els ciutadans de la resta de l’Estat, mentre que els de la resta de l’estat no ens estimen gaire. Fins i tot ens donaven pitjor nota que als bascos, en plena època dels atemptats més sagnants d’ETA.

Existeix una catalanofòbia de baixa o no tan baixa intensitat a l’Estat espanyol, i aquesta és anterior al procés independentista. Sobre les causes podem fer moltes hipòtesis, des de l’espanyolisme sempre acaben culpabilitzant els catalans: o bé teníem demandes territorials que generaven aquesta tensió (els bascos, els andalusos o els gallecs entre molts altres també les tenen), o bé és per culpa que fem ús del català arreu (tot i que gallecs, bascos, valencians o els de ses Illes també utilitzen la seva llengua), o bé és perquè volem ser independents (quan els bascos també tenen un ampli suport a favor de la independència). D’hipòtesis, jo també podria fer-ne; la meva és que el nacionalisme espanyol i els partits que més el nodreixen sempre necessiten un enemic interior per cohesionar-se, i els catalans som una molt bona opció, i fomentar la catalanofòbia genera rèdits electorals.

En tot cas, el debat sobre les causes hipotètiques és molt estèril, l’odi i la fòbia al diferent pot tenir moltes causes, però mai està justificat. Que una part significativa dels ciutadans de l’Estat espanyol tinguin catalanofòbia pot tenir moltes causes, tanmateix és injustificable que aquesta fòbia existeixi. L’“a por ellos” es funda en aquesta catalanofòbia. I que a més aquesta catalanofòbia sigui endèmica, que porti dècades en la societat espanyola, és quelcom que ens hauria de preocupar.

La fractura entre Catalunya i Espanya no la vam començar a crear els catalans o els catalans independentistes; la fractura és anterior, com a mínim el 1996 ja existia i estava arrelada, no en els catalans, sinó en els ciutadans de la resta de l’Estat. I és aquesta catalanofòbia un dels motius que ens han empès a fer-nos independentistes. Aquest sentiment creixent d’independència no s’ha tornat un sentiment de fòbia a la resta de ciutadans de l’Estat, no els valorem pitjor que ells mateixos es valoren entre ells. L’odi (de part dels ciutadans de l’Estat espanyol cap als catalans) és una de les causes que ha fet créixer l’independentisme, però alhora no ha fet créixer un sentiment de fòbia cap als ciutadans de la resta de l’Estat. Volem marxar, però tot i que no ens aprecien a la resta de l’Estat, no ens mou l’odi ni la fòbia.