No hi ha pau sense aliments

Fa anys que les organitzacions de camperols denuncien que es va cap un model sense futur. Agreujada per la pandèmia de la covid-19, el canvi climàtic, la guerra d’Ucraïna i les seves conseqüències, la crisi alimentària mundial ensenya les vergonyes d’un model de producció i comercialització industrialitzat, basat en l’especulació i absolutament dependent del petroli i el gas –fertilitzants nitrogenats, transport, producció, plàstics–, que mostra una preocupant fragilitat, que s’està esgotant. Les pujades del preu del blat, del blat de moro, de la civada i de l’ordi repercuteixen en els països occidentals, on cada cop hi ha més famílies obligades a prescindir dels aliments frescos, la fruita o el peix i que no es poden nodrir de manera sana –només cal veure com s’enfila la inflació–, la qual cosa està condemnant milers de nens i nenes a patir malalties derivades, com l’obesitat i la diabetis. Però més encara afecta i afectarà sense pal·liatius les poblacions més empobrides de l’Orient Mitjà i l’Àfrica, on més del 40% del gra procedeix d’Ucraïna i Rússia: guerra, escassetat, preus impossibles, gana, tensions socials, més guerra, el catecisme neoliberal es mossega la cua. L’associació Justícia Alimentària demana un pla global que asseguri la dotació d’aliments a les zones més castigades, que prohibeixi l’especulació amb els productes de primera necessitat i que tingui en compte l’impacte mediambiental. El 17 d’abril, dia internacional de les lluites camperoles, el lema d’aquest any ho diu tot: “No hi ha pau ni futur en un món sense sobirania alimentària.”