Liderar la incertesa

Amb la inflació escalant cims mes rere mes, els escarafalls escandalitzats de les esquerres al govern espanyol sobre l’extrema dreta no són suficients per parar-la a les urnes. Més quan els socialistes han evitat aïllar-la de bon principi, a Castella i Lleó. Un 41,6% d’electors tenen intenció de votar les dues dretes, superant l’actual executiu espanyol. Malgrat que queda encara partit, la crisi econòmica ens bufa rere les orelles i la renovació al capdavant del PP donen aire a les esperances de Feijóo d’entrar a La Moncloa recuperant part del vot perdut en mans de Vox i –si no fos suficient– pactar-hi. Vox centra electoralment el PP, però la distància ideològica entre els dos és relativa.

La decepció profunda amb la política d’una part substancial de l’electorat europeu abona, des del 2008, el camp al populisme. És la falta de valentia de les esquerres en plantejar i fer efectives respostes el que acaba derivant en ràbia. Guanyen governs que fan bandera del retrocés en l’assoliment de llibertats i d’un repartiment més injust del benestar. Aquesta mateixa setmana ens ho ha mostrat les presidencials franceses, que han arrossegat els partits sistèmics a dreta i a esquerra. Anteriorment i davant la incredulitat general, Trump s’erigia en portaveu dels qui menys tenen i de les cada cop més empobrides classes mitjanes. No és senzill, però a l’esquerra li és imperatiu deixar-se estar d’eslògans buits de contingut. Determinar-se a fer transformacions estructurals que generin de nou esperança i serveixin per millorar la vida dels ciutadans en aquesta època de pors i incerteses.