Tots a Frankfurt (amb mostassa)

Fins no fa gaire al 99,9% dels catalans ens parlaven de la Fira de Frankfurt i el primer que dèiem era: “I quantes varietats de salsitxes s’hi poden endrapar?”. “No, que és una fira d’escriptors”, puntualitzen ara els que van de llestos. I llavors és quan preguntem: “Ah, però escriuen amb els frankfurts? Són ben estranys, aquests alemanys”.

Total, que és una fira, però quina mena de fira? L’Albert Sánchez Piñol ha creat la molt afortunada expressió que “és com una mena de Construmat”. La diferència, afegeix aquest humil servidor, és que aquesta és una fira de llibres; per tant, les festes nocturnes també es fan al Riviera de torn, sí, però les noies van vestides d’agent literària i el local està decorat com si fos una biblioteca. Uau, quin morbo, oi?

Les últimes setmanes n’han parlat tant, d’això de la fira, que ara tots volem anar-hi per veure què carai és. Diuen que la direcció general de Paquets Turístics està preparant unes ofertes que inclouen viatge d’anada, entrepà de Frankfurt amb el pa sucat amb tomàquet (la catalanitat sempre la tenim present), passeig pel recinte amb un trenet i tornada. Res de quedar-s’hi gaire estona, no fos cas que acabéssim llegint un llibre. És una estada breu, però suficient per fer-s’hi unes fotos i per gravar un vídeo que posteriorment serà ensenyat a les amistats... amistats que instants després de patir la tortura visual passaran a ser examistats.

El problema és que a les fires s’hi va exclusivament a dues coses: 1) a menjar i 2) a omplir bosses publicitàries amb material publicitari. Lamentablement a la Fira de Frankfurt no és possible cap de les dues coses. Sortosament hi ha una activitat alternativa molt interessant i que podem fer des d’aquí mateix. Consisteix a reflexionar si quan conviden la cultura espanyola a un d’aquests pessebres algú es pregunta què és “literatura espanyola” i si algú perd un segon fent una llista de possibles convidats on s’incloguin escriptors en llengua catalana, gallega o basca.