Hem mort el drac

Qui ens va robar Sant Jordi? La pandèmia de covid. Això va passar el 2020, i va ser una experiència molt dolorosa per a tots els agents del sector del llibre i els de la rosa, des dels escriptors fins als llibreters. Un dolor que calia relativitzar, això sí, pensant en les xifres de morts i d’hospitalitzats, i també en el conjunt dels sectors econòmics que estaven patint més que mai. I per als lectors: va ser, de fet, la primera gran bufetada a l’aire lliure i a la vida en comunitat. Aquell Sant Jordi inexistent ens va fer entendre, a molts, que havíem perdut els carrers i la primavera, i que la vida, fins a nova ordre, havia passat a ser d’una altra manera. El Sant Jordi del 2021 va ser una altra cosa. Va sortir una mica el sol. Amb restriccions estrictes, mascaretes, presentacions de llibres en línia i un primer intent d’obertura als carrers amb algunes paradetes on calia guardar distàncies i fins i tot demanar hora per visitar-les. Però ja era una millora. Una nova primavera, potser no tan esplèndida, però amb gent al carrer, per fi. Si el Sant Jordi del 2020 va ser el primer cop dur en la vida col·lectiva, el del 2021 va ser el primer senyal de la recuperació. La primera gran cita col·lectiva on, tímidament, ens vam tornar a retrobar. Abril del 2022. Són a punt d’acabar-se les mascaretes obligatòries als centres educatius i a la majoria de seus laborals. Els mitjans ja no informen cada dia de contagis i hospitalitzacions. Sant Jordi ens marca l’inici d’una nova etapa. Serà la primera cita col·lectiva sense restriccions al carrer, sense carnets de vacunació obligatoris. Segurament els carrers de tot el país tornaran a bullir de gent amunt i avall buscant un llibre (o uns quants, els més addictes) que ens obri la porta a noves històries, nous personatges, nous mons. Sant Jordi fent esclatar la primavera i la cultura. Si fos la festa d’un altre país, ens moriríem d’enveja. Hem mort el drac. Per molts anys.