Torna Sant Jordi, aquí i arreu

Catalunya té dues diades nacionals, una que commemora una derrota i una altra que celebra la cultura i l’amor. Són dues cares d’una mateixa moneda, la d’una identitat nacional que no s’entendria sense l’Onze de Setembre, la data del record perenne de les llibertats perdudes, però tampoc no s’entendria sense el 23 d’abril, una festa que destaca les característiques més genuïnes d’un poble que celebra l’amor i la cultura com una mateixa cosa.

La capital i molts pobles i ciutats del país viuran una diada de Sant Jordi memorable, que superarà dos anys difícils en què la pandèmia va impedir que els llibres i les roses fessin la seva màgia com cada any. Enguany tot indica que tornarem a omplir rambles, carrers i places de paradetes que bulliran de mans curioses que remenaran fins a trobar aquell títol ideal per regalar o regalar-se.

Sant Jordi és una diada catalana per definició, tot i que darrerament els intents espanyols d’apropiar-se de la festa són cada cop més intensos. Arreu del món, ambaixades i consolats intenten vendre el 23 d’abril com el “Día de Cervantes”, amb actes i activitats que intenten fer ombra a les celebracions de Sant Jordi que desenes de comunitats catalanes a l’exterior fa anys que fan de forma desinteressada, com tot el que fan per difondre la llengua i la cultura del país a tots els racons del planeta. Una lluita desigual, perquè els recursos que esmerça Espanya per ofegar qualsevol acte d’afirmació de la catalanitat a l’exterior són ingents, impossibles d’equiparar per les accions que fan les institucions catalanes mitjançant les delegacions a l’exterior o organismes com el Diplocat i l’Institut Ramon Llull.

Sigui com sigui, els dracs, els llibres, les roses i les princeses tornaran enguany amb tota la seva força, als Països Catalans i arreu del món. Ens convé com a país recuperar l’alegria i l’autoestima que destil·la cada diada. Les xifres de gent i de venda de llibres i roses ens ajudaran a recordar que som un gran país que fa de la literatura i l’amor una festa nacional. Els autors estrangers que visiten Barcelona per signar exemplars tornen sempre als seus països absolutament fascinats amb l’ambient i l’ebullició cultural que es viu durant tot el dia.

L’endemà tornarem a la normalitat d’un país que encara no s’atreveix a esdevenir amo dels seus destins, que continua sotmès a la repressió d’un estat que es mostra al món com una democràcia, però que veu el seu nom al costat de dictadures en informes que denuncien la guerra bruta digital contra la dissidència democràtica. L’article de la revista The New Yorker és demolidor. Espanya encapçala el rànquing de polítics, periodistes i activistes espiats i vigilats, per sobre de les autocràcies més despietades del planeta.

Davant d’això, l’endemà de Sant Jordi tornarem a les misèries de les batalles intestines del moviment independentista, que no sap trobar un mínim denominador comú per avançar cap a un nou embat democràtic que tingui un resultat més satisfactori que el dels fets d’octubre de 2017. Els llibres sobre el procés i sobre com ha de ser la futura Catalunya independent ja no encapçalaran els rànquings dels títols més venuts, però l’impuls independentista de la majoria dels catalans roman intacte, en espera d’un nou catalitzador que torni a encendre l’esperit col·lectiu que va fer possible el referèndum de l’1 d’octubre, contra tot pronòstic. És el mateix esperit que fa possible cada any la diada de Sant Jordi, a Catalunya i a cada racó del món on hi hagi una comunitat de catalans organitzats. A Barcelona, a Buenos Aires, a Nova York, a Brussel·les o a Osaka, celebrem tot això que ens fa únics i que ens defineix com a poble. No sabem qui és sant Valentí, per als catalans el dia dels enamorats és aquell on intercanviem llibres i roses amb els éssers estimats. L’amor i la cultura van junts, la bellesa de les roses i l’emoció de la lectura, el combat contra el drac que ens recorda que cal vèncer les pors més profundes i enfrontar-nos a les bèsties més grosses per aconseguir la llibertat.