Fer caure les caretes

El cas de ciberespionatge mitjançant el programari Pegasus perpetrat contra una seixantena de càrrecs institucionals, polítics i activistes del sobiranisme català, inclosos els quatre últims presidents de la Generalitat, és una agressió inacceptable contra uns ciutadans, la privacitat de les seves dades, converses o reunions, i els seus drets fonamentals, fins i tot el de defensar per vies democràtiques un projecte polític i nacional determinat, però també és un atemptat barroer contra la democràcia a Catalunya, a Espanya i a Europa. La investigació elaborada pel Citizen Lab al Canadà i revelada pel setmanari ‘The New Yorker’ és profunda i exhaustiva i assenyala directament l’Estat espanyol com a autor necessari d’uns fets delictius, que ahir van unir els diferents corrents de l’independentisme català en una fotografia a Brussel·les i una altra a Barcelona, si més no, per internacionalitzar la magnitud de l’agressió i per anunciar la seva judicialització.

Els últims anys de repressió judicial de l’Estat arran del referèndum de l’1-O a Catalunya han normalitzat els abusos del sistema policial, judicial i administratiu espanyols contra polítics i activistes del sobiranisme català, fins al punt que aquest nou cas ja no genera sorpresa. No obstant, és un escàndol majúscul i un atac greu als valors que donem per descomptats perquè sostenen el nostre món en termes de convivència, de llibertats, de drets fonamentals i de democràcia com a sistema de govern assumit per la majoria. Per això, ni el govern ni la societat espanyols es poden permetre no fer res, parapetats en el discurs insignificant de la “democràcia plena”. No n’hi ha prou. I, a més, no té credibilitat un cop constatat el joc brut utilitzat pel CNI, la policia, la cúpula judicial i les ‘clavegueres de l’Estat’ en nom de la unitat d’Espanya. Però tampoc Europa es pot acomodar en el rebuig formal, fins i tot distant, que va fer ahir, perquè l’espionatge als independentistes catalans és un atac sense escrúpols a la dissidència política i al sistema de drets fonamentals, civils i polítics compartit pels ciutadans europeus i, per tant, atempta contra la mateixa UE, les seves institucions i ciutadans, i la seva credibilitat.