El rap, amb cap i cua?

Fa pocs dies un grup d’estudiants de la UdG em preguntaven com podien trencar la barrera generacional en les associacions o entitats de la Vall d’en Bas, ja que els donava la sensació que si proposaven canvis no serien prou ben acceptats. Els vaig respondre amb una metàfora que he emprat com a docent per estimular l’evolució i que, si algun alumne em llegeix, segurament recordarà. Sempre he detestat la frase “perquè sempre s’ha fet així” i els explicava la història del rap. “Vet aquí que hi havia una jove a qui la seva mare va encomanar que anés a la peixateria a comprar un rap i que sobretot li fes treure el cap i la cua. El peixater va comentar a la noia que era estrany que no volgués el cap, que n’és la part més gustosa. Quan va arribar a casa, li va preguntar a sa mare per què no volia el cap, i ella li va respondre que l’àvia sempre ho havia fet així. La noia, inquieta i poc convençuda per la resposta que li havia donat la mare –i aquí feia una aturada i posava èmfasi especial per mostrar als estudiants que no fossin conformistes sinó innovadors– va anar a trobar la seva àvia i li va fer la mateixa pregunta: Per què quan feies el rap al forn treies el cap i la cua? –aquí, un silenci intrigant– I l’àvia li va respondre breument: Perquè la plata que tenia del forn era petita i el rap sencer no hi cabia.” Segurament que tots hem rebut alguna vegada la resposta “perquè sempre s’ha fet així” i hem de pensar que la millora contínua, l’evolució i la innovació han de trencar aquestes trampes. Hauríem de ser capaços de ser disruptius i de preguntar-nos per què fem les coses així, i estirar del fil amb lucidesa cercant arguments a favor del canvi. Reprenent l’inici de l’article, aquest grup de sis estudiants de pedagogia de la UdG han fet estada al municipi de la Vall d’en Bas per elaborar el seu treball de final de grau (TFG) en un entorn privilegiat, en una plana envoltada de carenes encinglerades com les de Cabrera, de Llancers, de la Freixeneda i el Puigsacalm. L’objecte d’estudi del seu treball és l’aplicabilitat del projecte Educació360 als municipis que configuren la Vall d’en Bas. És a dir, connectar tots els aprenentatges que es donen en els diferents temps i espais lectius i no lectius, implicant-hi els agents educatius del territori i promovent itineraris d’aprenentatge. Un gran encert que la universitat incentivi el treball en equip i que accepti reptes per donar resposta a una necessitat educativa plantejada per la Vall d’en Bas.