Informació, poder i un espia

De la mateixa manera que els agents 007 (James Bond) i Ethan Hunt (Missió Impossible) ens han conduït entretingudament al llarg de la història del cinema per aventures d’espies impossibles, sembla que, com a país, tenim la nostra pròpia literatura sobre el tema. Literatura basada en fets reals. Es titula Pegasus i no és un cavall alat.

No n’hi va haver prou amb la denúncia, l’any 2019, de qui aleshores era president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, perquè l’Estat espanyol abandonés Pegasus com a eina per obtenir informació sobre els polítics independentistes i les persones del seu entorn. Si alguna cosa ens ha ensenyat Tom Cruise és que la “pota de conill” en males mans pot ser molt perillosa i que s’ha de fer tot per evitar que això pugui passar. I aquí és on arriba la primera cura d’humilitat: en les estructures d’estat catalanes no hi ha cap sistema d’informació sobre l’adversari que pugui contrarestar una possible pèrdua de la “pota de conill”. O això diuen. I vist que la informació és poder i que el poder en mans de pocs és molt perillós, o democratitzem la informació i repartim el poder, o comencem a pensar com aprofitar la nostra pròpia literatura en benefici de la pròpia indústria del cinema.