‘Jet lag’

El desfasament horari, conegut com a trastorn del jet lag, és un problema temporal de son que pot afectar qualsevol persona que viatgi i passi per diversos fusos horaris en poc temps. Hi ha qui pateix fatiga diürna, canvis d’humor, mal de cap, dificultat per mantenir-se alerta i problemes gastrointestinals. Hi ha qui, per contra, ja marxa amb totes aquestes merdes i en canvi arriba a casa com la flamenca del Whatsapp, com qui torna d’uns dies de pau en un balneari i li vessa l’energia per les orelles. Tot són cossos i tot són actituds: el jet lag és com un antull d’embarassada. Hi ha penya rareta que diu que, com que l’ànima té una altra vibració, pot passar que el cos arribi a la seva destinació i l’ànima ho faci al cap d’un temps. En fi, collonades. Queda clar que qui no es permet tenir jet lag no en té. Destina la seva força a coses bastant més productives que anar caient de son pels racons. Es posa a fer un arròs amb sèpia, tasta una nova cervesa feta amb llima i cactus o escenifica a la perfecció la darrera novel·la eròtica que ha llegit. La flamenca somriu, no decau, està activa, escolta Rosalía a tota castanya i la canta. No té son, això és cert, però aprofita el temps i te’l fa aprofitar a tu, que quedes rendida i amb jet lag només de veure-la amb els seus farbalans i el seu excedent de dopamina. Si a més pren cafè i menja xocolata, la cosa ja no té aturador. Acabes fonent-te amb la paret blava de l’habitació i penses que t’has fet gran, perquè trigues el doble a recuperar la respiració. També penses que hi ha persones que haurien de viure en un jet lag constant perquè se’ls posa excel·lentment bé. El jet lag, dic.