A la tres
“«Pegasus pero no matasus»”
La frase va agafar certa volada irònica a mitjan anys vuitanta, quan triomfava Pegasus, el grup català de fusió jazz-rock. “Pegasus pero no matasus”, deia la gent en una època en què encara era habitual resoldre els conflictes a bufetades, amb aquella velocitat que la saviesa popular aplica per posar en circulació frases fetes que et dibuixin un somriure a la cara. La mateixa velocitat amb què després, quan ens en cansem, les fem desaparèixer del vocabulari quotidià. Ara la frase vindria a tomb per un altre Pegasus, el programa d’espionatge que no se sap ben bé qui ha utilitzat per investigar seixanta persones de l’àmbit independentista català. La primera pregunta que podem fer-nos és d’on prové la filtració i, en aquest sentit, els suposats experts que aquests dies suquen en les tertúlies fan un clar advertiment: el primer que cal plantejar per descartar possibilitats és a qui perjudica la notícia. Resulta evident que el PSOE no en surt precisament beneficiat i, d’acord amb aquesta teoria, es podria apuntar cap al PP, el primer que va desfermar la repressió a la qual es van abonar després els socialistes aplaudint l’aplicació de l’article 155. Ves a saber, n’hi ha que també apunten a països tercers, el Marroc o Rússia mateix, que haurien comprat el material abans de fer-ne una difusió maliciosa, tot enfocat a desestabilitzar el govern espanyol. Sense oblidar l’impenetrable CNI, és clar. Per això, encara que alguns hiperventilats reclamin trencadissa i esbudellada, el govern català fa bé de modular la reacció, rondinant fort sense trencar ponts. Fins i tot algú amb tant de predicament a l’esquerra abertzale com Arnaldo Otegi, víctima també dels espies, recomana prudència i calcular bé la resposta sense esqueixar la taula de diàleg ni enfonsar el govern del PSOE. Que no sigui justament aquest l’objectiu dels qui realment mouen els fils de l’escàndol. Investiguem-ho a fons i que s’aclareixin responsabilitats, sí, però mentrestant, a Madrid, a Barcelona, a Brussel·les i a Waterloo: “Pegasus pero no matasus.”