El dret de l’espieta

Congelades les relacions polítiques i a còpia de tanta i tanta pressió que fan i faran sobre el PSOE, a veure si aquest episodi de l’espionatge acaba amb un nou capítol de la defensa de la llengua (de la castellana). Que no sigui que quan parlem per telèfon haguem de fer un 25% de castellà com a l’escola per no obligar tots els servidors públics que han de transcriure les converses a aprendre el català. Que alguns monolingües espanyols puguin aspirar a aquests llocs de treball! No hi havia pensat jo, en aquest grau de discriminació que exercim sobre els espietes espanyols per raó de llengua. Ja ens passa això, als nacionalistes excloents! Vivim tan centrats en les nostres megalomanies que no ens parem a pensar en els drets que trepitgem. Jusapol, Jusapel, Jusapil i totes les organitzacions que puguin inventar de defensa dels drets dels espietes oprimits per raó de llengua encara no hi han caigut. Ja triguen a anar a la fiscalia i al Suprem a demanar que quan un espanyol ha de ser espiat vingui obligat a usar també com a troncal la llengua dels castellans i no pugui xerrar tot el dia en llengua cooficial. De moment, si hem de ser dialogants i hem de conviure, no costa res ser educats. Al començament de cada trucada, una salutació en castellà als amics del CNI no estaria de més i un comiat abans de penjar, tampoc. Com que ara la tarifa ja no va lligada al temps com abans, la butxaca no se’n ressentirà. I quedarem bé. Hem de respectar el dret de l’espieta!