Contra l’Estat

Arthur Conan Doyle, pare literari del detectiu Sherlock Holmes, va fer una broma sonada als col·legues del seu club de reunions. Els va enviar un telegrama amb aquest missatge: “Estimat amic: tot ha estat descobert! Fugi immediatament!” L’endemà, Conan Doyle va comprovar enriolat com les flames de la llar de foc del club dansaven només per a ell sol perquè tots els seus amics, esporuguits i culpables preventivament, havien tocat el pirandó. Tothom té clarobscurs a l’ànima i secrets inconfessables. Però enllà d’aquesta constatació atemporal, s’imposa la certesa que, avui, la broma de Conan Doyle resultaria innòcua. Per què? Perquè els sistemes de control actuals són tan aclaparadors i sofisticats que qualsevol fugida és inoperant. L’Estat i els poders hegemònics són un absolut. En totes les seves formes. En les dictadures de dreta i d’esquerra, en què l’Estat esdevé l’instrument de control de fins a l’última cèl·lula de les persones. En el neoliberalisme, que ocupa les estructures d’estat precisament perquè l’Estat desaparegui i cedeixi protagonisme al mercat. En el paternalisme autoritari de les falses socialdemocràcies, que en nom de la preservació migrada de l’estat del benestar promouen societats subvencionades; és a dir, dòcils, perpètuament dependents d’un poder que ha reduït la democràcia a una tria del millor postor. De dins l’Estat broten formes d’estat siameses: xarxes clientelars, narcotraficants, màfies... Google sap més de nosaltres que nosaltres mateixos (i, per si algú en dubta, que agafi el telèfon mòbil i activi la pestanya “La meva cronologia”). Operació Pegasus d’un Estat que s’autosubsidia la vulneració de drets. Silencis comprats als mitjans d’incomunicació. L’Estat disposa dels nostres cossos i ens envia a les guerres. Si els estats tenen míssils hipersònics amb ogives per allotjar caps nuclears, quin marge polític i personal ens queda, a la ciutadania? Els drons seran la vellanova policia i també els nous sicaris. L’Estat ja és, sí, el Leviatà.