El PEIN, fet i deixat estar?

Amb la il·lusió que va fer a tanta gent i col·lectius diversos, l’aprovació del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) de Catalunya, fa 30 anys, i ara resulta que anem coixos! Malgrat que, a tots els espais inclosos en el pla, se’ls aplica un règim preventiu bàsic pel que fa a sòl no urbanitzable i a la implantació d’activitats que poden fer malbé el medi, sembla que això no és suficient i falten un munt de proteccions detallades (que especificarien normativament, sense error possible, fins on poden arribar les edificacions). Això crea maldecaps als ajuntaments afectats i els complica la tasca de denegar (o no) projectes urbanitzadors en determinats espais. Fonts de la Generalitat diuen que ara és difícil aprovar proteccions detallades allà on no n’hi ha sobre els plans inicials, perquè són extemporanis, de manera que caldria revisar-los i ajustar-los a la realitat. Davant d’aquesta situació, algunes preguntes ja venen soles: com és que alguns dels plans inclosos en el PEIN tenen la protecció detallada des de fa anys i altres no? Quins criteris s’han seguit per deixar en suspens el procés? No pensen posar-s’hi i acabar la feina? Quants projectes s’han pogut fer durant tot aquest temps en els espais amb una protecció coixa, sense que els ajuntaments tinguessin eines suficients per aturar-los, si volien? Sense desmerèixer la feixuga feina realitzada pels tècnics des del principi, tot plegat fa pensar que era un pla molt ambiciós, però que, finalment, va acabar fet i deixat estar, pel que es veu.

De tota manera, els ajuntaments haurien de ser més valents (alguns ja ho han estat) i aprovar planejaments restrictius que impedissin la proliferació de més construccions en espais ja prou atapeïts de totxos, sense dependre de normatives superiors que tinguin mancances. És clar que, més habitatges, més impostos a cobrar, ja ho sabem, i els ajuntaments no van precisament galdosos de calés, però, de vegades, cal donar prioritat a l’entorn i dir prou. Si no, en alguns casos, podria ser pa per a avui i gana per a demà. Perquè, malgrat la importància que es dona, cada vegada més, a la preservació d’espais naturals, es continua construint en paratges que haurien de quedar protegits.

Sigui com vulgui, hi ha feina per totes bandes i ara mateix queda clar que un PEIN coix no ens serveix.