Tot alimentant el monstre

Una Europa forta, els nostres valors, la llibertat, la democràcia, alguns dirigents llueixen molt preocupats pel resultat de la segona volta de les presidencials d’avui, pel que ens juguem si Le Pen aconseguís batre Macron seguint l’exemple del seu admirat Orbán, que recentment s’ha imposat per quarta vegada i amb majoria absoluta a Hongria –diu ell– “contra l’esquerra de casa i l’esquerra mundial, contra els buròcrates de Brussel·les, els mitjans de comunicació internacionals i contra el president ucraïnès, una victòria –continua dient, ben inflat el personatge– que es veu des de la lluna”. En fi, no és probable que l’extrema dreta francesa assoleixi l’èxit astronòmic dels ultraconservadors de Fidesz (tot i que no es podrà dir blat fins que el recompte no estigui ben lligat) però d’alguna manera molt inquietant i advertida de fa temps ja ha guanyat; ella i els seus socis ultres escampats i creixent per la geografia política d’un munt de països i encara que no governin directament –o sí, en alguns casos–. Guanyen perquè la majoria dels partits dels corrents principals els estan copiant l’agenda, especialment en matèria d’immigració bo i endurint les mesures d’acollida i inclusió de les persones més febles, les mateixes que el mercat laboral diu necessitar, perversa contradicció (o no): l’explotació submergida cotitza en infàmia. Macron destruint les tendes dels refugiats a Calais? El ministre Darmanin acusant Le Pen de “massa tova”? Així no s’atura el monstre ni se li lleven votants; tot al contrari se l’alimenta, legitima i enforteix. I encara parlen de valors.